Keyes,
Daniel (1959).— Flores para Algernon.
Madrid, Ediciones SM, 1997. (Pots
trobar-lo a la Biblioteca Joan Oliva i a la Biblioteca Armand
Cardona)
Tal dia com avui es celebrava popularment, fa temps, el dia dels
innocents. Aquest llibre narra, en primera persona, la història d’un innocent,
d’un home amb un coeficient intel·lectual molt baix que vol aprendre a llegir i
a escriure, ser més llest. Va a classes nocturnes per adults, però no arriba
massa lluny. I decideix oferir-se voluntari per un experiment (operació de
cervell inclosa) per aconseguir-lo.
El llibre és un diari personal que ens permet entendre com viu ell els seus
progressos. Comença així:
5 de marso de
1965.
Iforme de pogreso 1.
Strauss dice que tengo que escrivir lo que pienso y todo lo que me pasa
de aora enadelante. No se porque pero dice que es inportante porque asi deciden
si me ban a usar. Espero que si me usen. La señorita Kinnian dice que alomejor
me buelven listo. Yo quiero ser listo. Me llamo Charlie Gordon. Tengo 37 años.
Ace dos semanas fue mi cumpleaños. Ya no tengo nada mas que contar asique lo
dejo por oy.
Si alguna, o algú, vol llegir-lo, s’ho passarà bé. I aprendrà alguna
cosa sobre la gent que no és com la resta. Si es fa un resum crític, amb
opinions argumentades, pot servir també per recuperar la matèria, si està
suspesa, o per pujar la nota aquesta segona avaluació.
Bones festes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada